FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava. Apagar, extingir. Sufocar un incendi. Sufocar un tumult. Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Quan l'ha vist, s'ha sufocat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tres vegades cent. Tres-cents bous. Tres-centes ovelles. El nombre tres-cents, 300. Divideix 300 entre 3. El que fa tres-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 300 a comptar des de la frontera. Va sortir el 300. Xifra que correspon al nombre tres-cents. Un dècim acabat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que no respon a les esperances que havia fet concebre. sortir carabassa Un meló, sortir aigualit i insípid. Reprovació en un examen. Treure carabassa. Refús d'una noia a un pretendent. Donar carabassa. Rebre, portar-se'n, carabassa. Cap d'una persona. Carabassa assecada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negoci. fer un bon negoci Sortir guanyant en un afer. fer un mal negoci Sortir perdent en un afer. negoci rodó Negoci totalment favorable. Utilitat aconseguida en un afer, guany que hom n'obté. fer negoci Obtenir guanys d'alguna cosa. negoci jurídic Declaració de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una ballesta. Disparar una escopeta. Fer sortir llançat (un projectil, un cos llancívol), amb una arma o un artifici de pólvora. Disparar un tret. Disparar un coet. Un mecanisme, engegar-se, començar a anar, a funcionar, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina. Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trafegar. Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dona maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs. Els tràfecs mundanals. Persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del bosc (el qui hi estava emboscat). Amb aquell darrer atac, aconseguiren desemboscar l'enemic. Desemboscar un senglar. Treure del bosc a camí (la llenya que s'hi ha tallat, el suro que s'hi ha arrencat, etc.). Desboscar . La muntanya es desembosca per una explotació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de sota terra (allò que és enterrat). Els antics tresors que els arqueòlegs desenterren. El jutge va manar que desenterressin el cadàver. Van desenterrar antigues discòrdies familiars. Una cosa que era sota terra, sortir de terra, a flor de terra. La terra va tremir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys dens (un gas). Un gas, esdevenir menys dens. Deteriorar les condicions (de l'aire d'un local) fent-lo menys respirable. Com que hi havia molta gent, l'aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí. A la feina hi ha un ambient enrarit: ningú no parla. [...]
